El neuropsicòleg Javier Tirapu Ustárroz en el seu llibre Per a què serveix el cervell? en el capítol sobre l’educació ens explica que cal introduir en la pedagogia i en l’educació els nous coneixements en neurociències per tal d’aconseguir que el professorat actuï sobre el cervell, no només sobre la ment. Per tant, ens planteja que els docents hem de millorar les nostres habilitats didàctiques per ensenyar a partir de l’anàlisi de les possibilitats de l’estudiant per aprendre. Javier Tirapu proposa la construcció d’una nova ciència, la neuropedagogía,«que aporti un nivell d’anàlisi que possibiliti definir com s’imbriquen els processos educatius i el cervell«.

Fins ara no s’han contemplat els mecanismes neuronals dels alumnes com a objecte d’estudi. L’actuació sobre els educands és únicament de caràcter psicològic. Les diagnosi dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge són elaborades sobre la base psicològica mitjançant test que intenten determinar el tipus de trastorn psicològic associat. Aquests dictàmens són normalment correctes però no proposen actuacions que incideixin directament sobre l’estructura neuronal, sinapsis i nous circuits cerebrals, sinó sobre habilitats i actituds que, possiblement, no estiguin basades científicament en les neurociències. En molts casos es crea un grup de treball per decidir com ajudar aquests alumnes dictaminats.

Després del dictamen per experts (normalment psicopedagogs) els professors establim estratègies per ajudar els alumnes. Entre tots aportem idees i experiències anteriors per actuar amb ells. No obstant això no és habitual decidir les intervencions sobre els alumnes a partir d’evidències i coneixements de les neurociències.

Amb l’experiència que he adquirit a través dels anys he après que hi ha factors que ajuden a la creació d’una personalitat i estructura equilibrada dels alumnes a partir del treball emocional.

Les intervencions sobre les actituds i, especialment, sobre l’autoestima dels alumnes són importantíssimes, ja que una bona comprensió de si mateix i de la pròpia valoració ajuda a crear nous circuits neuronals. He vist avançar als alumnes quan s’han incrementat les seves dosis d’autoestima. Però l’autoestima no s’aconsegueix simplement amb el desig de l’individu o del professor, s’aconsegueix mitjançant l’ajuda del professor i, sobretot, l’afecte. L’afecte és una forta argamassa que consolida altres processos mentals, en aquest cas els imbricats en l’aprenentatge.

Javier Tirapu, en el capítol dedicat a l’educació considera que hem de donar més importància als coneixements. Per què Javier Tirapu considera que, d’acord amb la neurociència, els coneixements són tan importants pel desenvolupament dels alumnes?

Sembla ser que totes evidències científiques corroboren que l’aprenentatge de nous continguts, sobretot els que tenen associats desitjos o necessitats de l’individu, creen noves sinapsis, recluten més neurones per realitzar la tasca i, en conseqüència, augmenta el volum cerebral. L’autor ens indica que sense matèria primera (coneixements i informació) no podem elaborar conductes intel·ligents.

Originally posted 2020-09-03 18:44:35.

Bibliografia comentada sobre Neuroeducació

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: